Vaixell dels destins incerts

vaixell fet per l'Arnau

El vaixell salpa del port matern.
Marxa sense soroll. La novetat repetida dia rera dia,
esdevé monotonia.
Res a veure amb les festes cridaneres d'uns anys ençà
quan partien els vapors cap a destins incerts.
Hi confuïen en els molls
avui deserts persones, embalums, carruatges i
tota mena de transports.
Els sentiments, les pors i les alegries, les tristeses
dels que partien i dels que els acomiadaven,
tots, eren un fresc al natural
reflex d'un món capaç de viure amb intensitat
la partida dels éssers estimats.

Sorolls, llàgrimes, serpentines i confettis
es barrejaven amb l'escuma del mar.
La proa del vaixell, insensible a
l'espectacle carregat d'humanitat,
tallava sense recança les onades maternes
obrint-se pas cap a aigües fosques, desconegudes.

Espactacle viscut, emocions vessades arreu.
Solitari, el pescador es pregunta:
"on aniran a parar els sentiments abocats
al mar?", "¿Qui se'n beneficia, dels bocins d'humanitat
esvaïts, sense solució de continuïtat, a les aigües
tèrboles del port?".

El vaixell, indiferent a les reflexions humanes,
no s'atura.
Una força misteriosa l'empeny en el seu camí.
Tothom qui hi va compartirà el seu destí
sabut pel demiürg abans no existís el mar.
Ningú no gosa variar res, d'aquesta història.
L'important és el viatge.

JJB 28-7-04