Cafè de Varsòvia

Descobrir Catalunya - número de desembre

2004-12-02T19:27:00.000+01:00

L'Àrea de revistes del Grup 62 ha publicat un nou número de la revista Descobrir Catalunya. Adjuntem la informació d'aquest nou exemplar.

DESCOBRIR CATALUNYA

el teu país com mai
l’has vist

AQUEST DESEMBRE DESCOBREIX...

ALTA CERDANYA: El Pirineu desitjat.
Textos de César Barba, Sebastià Bosom, Jordi Pere Cerdà, Joan Mateu, Joan Raventós, Josep Sucarrats, Xavier Sust ,Joan Tort i Rafael Vallbona, i fotografies de Iñaki Relanzón.
Al bell mig dels Pirineus hi ha una vall que, per la seva peculiar orientació, és extraordinàriament assolellada, una bellíssima comarca natural que durant el segle XVII va ser dividida pel Tractat dels Pirineus. Aquesta partició ha afectat, al llarg del temps, les formes de vida tradicionals i ha creat contrasts a banda i banda de la frontera. Aquest mes de desembre, ens acostarem a descobrir aquesta terra cobejada, que al començament de l’hivern llueix les muntanyes imponents ben enfarinades. Triarem per viatjar per aquest territori el tren groc, un trenet vistós i entranyable que enllaça la Cerdanya i el Conflent. Després ens calçarem els esquís i pujarem al Carlit, el sostre del Pirineu Oriental.

LA MASIA DE CASTELLÓ: El pessebre dels estels.
Text de Jordi Bertran i fotografies de Rafael López-Monné.
Castelló és un poble deshabitat al costat de Vandellòs. Ara, per recuperar el seu patrimoni cultural i històric, hi fan un pessebre vivent que retorna a la vida un poble que resta sol i mut la resta de l’any.

BARCELONA: Un joc de nens.
Text de Joan Portell i fotografies de Rosina Ramírez
Música, cinema, art, teatre, òpera... una amalgama d’activitats per a nens i nenes omple Barcelona cada setmana. Són tantes que ni vivint quatre infàncies podríem abastar-les totes. Amb aquesta gimcana nadalenca us ajudarem a descobrir-les.

ESQUÍ DE FONS: L’espectacle tranquil.
Text de Raimon Portell i fotografies d’Oriol Clavera.
L’esquí de fons és un esport d’hivern que requereix infraestructures poc agressives amb l’entorn i ofereix un exercici apte per a totes les edats i gustos. Lliscar per la neu amb pas lleuger, un gaudi en intimitat amb la natura.

I A MÉS...
Pep Coll ens parlarà del tresor de l’estany Lanós; amb Matthew Tree anirem fins a Ciutadella, Xavier Sust ens recomanarà diferents llocs on menjar gratis, i Narcís Comadira ens enviarà la seva postal oblidada des del golf de Roses.I per preparar les sortides de cap de setmana d’aquest desembre: natura amb Albert Martínez, ecologia amb José Luis Gallego, una tria de llibres per descobrir el país des del sofà, i un munt de propostes de rutes i excursions, i de festes i trobades populars arreu dels Països Catalans. Tot amanit amb l’humor gràfic de Fer, els trencaclosques de Màrius Serra i les il·lustracions de Imma Pla, Cèl·lula i Max.

2004-10-05T10:43:00.000+02:00

Portada del llibre El cas carod

Calen voluntaris i voluntàries per treballar amb la gent gran

2004-09-29T16:37:00.000+02:00

La Creu Roja llença una campanya destinada a cercar voluntaris i voluntàries que vulguin i puguin dedicar una mica del seu temps a la gent gran. Mireu-vos el vídeo editat a l'efecte.

Descubrir cuina celebra el tercer aniversari

2004-09-29T16:33:00.000+02:00

La revista Descobrir Cuina arriba als tres anys d’existència convertint-se en la més venuda de les revistes publicades en català.

En la revista d’octubre podeu trobar els següents reportatges:

Les cebes són les protagonistes del número d’octubre de Descobrir Cuina (vegeu portada). En parlem dels orígens (són una part intrínseca de la història culinària del nostre país), del procés de cuina, dels valors nutricionals i d’altres informacions que remarquen aquest bulb com una exquisidesa. El cuiner Valentí Mongay (del restaurant La Salseta) ens proposa uns deliciosos i mediterranis plats amb cebes: sopa de ceba amb tòfona, cebes glacejades amb ceps i cansalada, escamarlans amb ceba i cebes farcides.

En el mateix número, trobareu un reportatge dedicat a les escalopes, un plat que va néixer entre la noblesa europea, però que es va estendre ràpidament per tot Europa fins a convertir-se en un plat ben popular

Els iougurts tradicionals també són uns dels protagonistes del número d’octubre. Parlem amb els seus elaboradors, que ens expliquen com elaboren uns làctics que encara s’estan fent un forat al mercat.

La cuinera Carme Ruscalleda proposa un menú casolà, especialment pensat per al mes de la tardor. L’escriptor Jaume Coll entrevista Juli Soler, el descobridor del cuiner Ferran Adrià i actual cosoci del restaurant més conegut del món, EL BULLI.

I, en la secció de Celler, destinada a parlar dels vins dels Països Catalans, en una aposta per fer-ne difusió, entrem en el Celler Gramona, elaborador de caves i vins al Penedès.

La revista Descobrir Cuina té un tiratge de 30.000 exemplars mensuals.
És l’única revista del mercat de gastronomia escrita exclusivament en català.

Relats suburbans

2004-09-20T10:51:00.000+02:00

Joan Massotkleiner

La Biblioteca de Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès acollirà el 18 d'octubre i a les 19h la lectura d'uns contes de Vicenç Pagès. L'actor Joan Massotkleiner serà l'encarregat d'interpretar-los. Contes breus, situats i ambientats als soterranis de la ciutat, tant físics com personals, que ens parlen de dues vides que transcorren aferrades als soterranis de la consciència i el pensament, embolcallades als passadissos circulars de la ciutat o de la llar...

L'activitat és oberta a tothom.

Taller de lectura

2004-09-20T10:24:00.000+02:00

La bitàcola d'El Cafè de Varsòvia, a través del seu fill legítim Sempre ens quedarà Varsòvia, ha rebut una nota informativa en la qual destaca la posada en marxa d'un taller de lectura.

"Us convidem a un nou taller de lectura de la mà del programa Saló de lectura de BTV, el Grup 62 i la llibreria La Central del Raval. Aquest Saló al Raval consistirà en sis sessions dedicades cadascuna a un llibre prèviament triat pels assistents, amb la peculiaritat que un dels llibres a comentar serà una obra encara no publicada que es podrà llegir en galerades, i en la sessió de la qual hi participarà l'autor. El Saló està dirigit per Marta Ramoneda (La Central) i Eugènia Broggi (Grup 62), i comptarem amb la participació d'Emilio Manzano i diferents membres del Saló de lectura de BTV.

El preu de la matrícula per formar part d'aquest Saló al Raval és de 20€ i donarà facilitats per l'adquisició dels llibres a tractar. El grup tindrà un màxim de 20 membres. Les sessions seran els dimarts de 19 a 20:30 hores, amb el següent calendari: 28 de setembre sessió especial de presentació del Saló, les cinc sessions següents seran el 19 d'octubre, el 9 de novembre, el 14 de desembre, el 18 de gener; l'última sessió, el 15 de febrer, es dedicarà al llibre inèdit.

L'objectiu del Saló al Raval no és altre que el potenciar l'afició a la lectura: aquest acte -en principi tan íntim- s'enriqueix amb noves perspectives en la seva aposta per l'exposició, el comentari, la comparació i l'atenció davant altres punts de vista i sensibilitats.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb nosaltres via e-mail: informacio@lacentral.com o clubdelectura@grup62.com

Més endavant tindrem disponibles fulletons informatius que podreu recollir a les llibreries.

Esperem que la iniciativa sigui del vostre interès. Gràcies per la vostra atenció i bona lectura!"

Edicions 62 anuncia la publicació de Pompeia

2004-09-14T08:54:00.000+02:00

Pompeia

Edicions 62 anuncia l'aparició de la novel·la de Robert Harris Pompeia.
La història ens situa a l'any 79 dC, al peu del Vesuvi. Enmig de la xafogor del mes d’agost, mentre els ciutadans privilegiats de Roma reposen a les cases d’estiueig de Pompeia, una sèrie d’esdeveniments insòlits n’alteren la calma: els pous i les fonts es comencen a assecar, un home desapareix misteriosament, i l'Aqua Augusta, l’aqüeducte que abasteix d’aigua gran part de l’Imperi romà, deixa de rajar.

A mig camí del thriller i la novel·la històrica, Robert Harris recrea els dies previs a l’explosió del Vesuvi. A través dels ulls de quatre personatges, Pompeia ressegueix, amb un ritme narratiu trepidant, les darreres hores d’un món de luxes i glamour que es troba a les portes d’una destrucció fatal. Una magnífica novel·la d’intriga, amor i brutalitat que, amb una estranya actualitat, ens manté amb l’ai al cor fins a la darrera pàgina.

Robert Harris (Nottingham, 1957) és periodista i novel·lista. Ha estat reporter dels serveis informatius de la BBC, editor de la secció política del diari Observer i columnista al Sunday Times i al Daily Telegraph. Entre les seves obres cal destacar Selling Hitler, una crònica sobre la falsificació dels diaris de Hitler, i les novel·les Fatherland, Enigma i El fill de Stalin, aquesta última publicada per Edicions 62.

Fitxa tècnica:
Pompeia
Col·lecció Èxits 66
Pàgines 320
PVP 19,90 €
ISBN 84 297 5491 1

K 04 Kosmopolis

2004-09-13T17:24:00.000+02:00

Una bona oportunitat per a gaudir d'un espai, el CCCB, i de la literatura.

Una Pel.lícula

2004-09-11T13:24:00.000+02:00

Mar Adentro

Mar adentro,
mar adentro.

Y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo,
es como penetrar al centro del universo.

El abrazo más pueril
y el más puro de los besos
hasta vernos reducidos
en un único deseo.

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras
'más adentro', 'más adentro'
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto,
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos.

Ramón Sampedro

Severa conminación de un ciudadano del mundo

2004-07-30T16:36:00.000+02:00

Mataos
pero dejad tranquilo a ese niño que duerme en una cuna.

Si vuestra rabia es fuego que devora tal cielo
y en vuestras almohadas crecen las pistolas:
destruios aniquilaos ensangrentad
con ojos desgarrados los acumulados cementerios
que bajo la luna de tantas cosas callan
pero dejad tranquilo al campesino
que cante en la mañana
el azul nutritivo de los soles.

Invadid con vuestro traqueteo
los talleres los navíos las universidades
las oficinas espectrales donde tanta gente languidece
triturad toda rosa hallad al noble pensativo
preparad las bombas de fósforo y las nupcias del agua con la muerte
que han de aplastar a las dulces muchachas paseantes
en esta misma hora que sonríe
por una desconocida ciudad de provincias
pero dejad tranquilo al joven estudiante
que lleva en su corazón un estío secreto.

Inundad los periódicos las radios los cines las tribunas
de entelequias estructuras incompatibilidades
pero dejad tranquilo al obrero que fumando un pitillo
ríe con los amigos en aquel bar de la esquina.
Asesinaos si así lo deseáis
exterminaos vosotros: los teorizantes de ambas cercas
que jamás asiríais un fusil de bravura
pero dejad tranquilo a ese hombre tan bueno y tan vulgar
que con su mujer pasea en los económicos atardeceres.

Aplastaos pero vosotros
los inquisitoriales azuzadores de la matanza
los implacables dogmáticos de estrechez mentecata
los monstruosos depositarios de la enorme Gran Estafa
los opulentos energúmenos que en alza favorable de cotizaciones
preparáis la tripulación de los sueños modestos
bajo un hacha de martirios inútiles.

Pisotead mi sepulcro también
os lo permito si así lo deseáis inclusive y todo
aventad mis cenizas gratuitamente
si consideráis que mi voz de la calle no se acomoda a vuestros fines suculentos.
pero dejad tranquilo a ese niño que duerme en una cuna
al campesino que nos suda la harina y el aceite
al joven estudiante con su llave de oro
al obrero en su ocio ganado fumándose un pitillo
y al hombre gris que coge los tranvías
con su gabán roído a las seis de la tarde.

Esperan otra cosa.
Los parieron sus madres para vivir con todos
y entre todos aspiran a vivir tan sólo esto
y de ellos ha de crecer
si surge
una raza de hombres con puñales de amor inverosímil
hacia otras aventuras más hermosas.

15 de agosto de 1951
Santander

Poema de Miguel Labordeta

Vaixell dels destins incerts

2004-07-28T13:35:00.000+02:00

vaixell fet per l'Arnau

El vaixell salpa del port matern.
Marxa sense soroll. La novetat repetida dia rera dia,
esdevé monotonia.
Res a veure amb les festes cridaneres d'uns anys ençà
quan partien els vapors cap a destins incerts.
Hi confuïen en els molls
avui deserts persones, embalums, carruatges i
tota mena de transports.
Els sentiments, les pors i les alegries, les tristeses
dels que partien i dels que els acomiadaven,
tots, eren un fresc al natural
reflex d'un món capaç de viure amb intensitat
la partida dels éssers estimats.

Sorolls, llàgrimes, serpentines i confettis
es barrejaven amb l'escuma del mar.
La proa del vaixell, insensible a
l'espectacle carregat d'humanitat,
tallava sense recança les onades maternes
obrint-se pas cap a aigües fosques, desconegudes.

Espactacle viscut, emocions vessades arreu.
Solitari, el pescador es pregunta:
"on aniran a parar els sentiments abocats
al mar?", "¿Qui se'n beneficia, dels bocins d'humanitat
esvaïts, sense solució de continuïtat, a les aigües
tèrboles del port?".

El vaixell, indiferent a les reflexions humanes,
no s'atura.
Una força misteriosa l'empeny en el seu camí.
Tothom qui hi va compartirà el seu destí
sabut pel demiürg abans no existís el mar.
Ningú no gosa variar res, d'aquesta història.
L'important és el viatge.

JJB 28-7-04

Exposició sobre el Titanic

2004-07-25T12:33:00.000+02:00

Titanic

El Museu Marítim de Barcelona acull una exposició sobre el Titanic, el vaixell gegantí nascut com a símbol dels avenços humans enfonsat en topar amb un iceberg quan feia la seva primera ruta entre Europa i Amàrica. Objectes originals dels passatgers i els vaixells, la història de l'empresa que el manà construir i la de les persones protagonistes involuntàries de la tragèdia esdevinguda el 14 d'abril de 1912 a les 11 de la nit, formen part de la mostra ubicada a les Drassanes Reials de Barcelona.

La visita és d'allò més agradable, gràcies a un sistema d'audioguies que permet total autonomia a l'hora d'endinsar-se en aquesta mostra.

L'exposició paga la pena, com també la resta del museu - les entrades són independents - si és que us interessa el món dels vaixells.

El tren de Bagdad

2004-07-25T12:30:00.000+02:00

Portada d'El tren de Bagdad

Ho diu el poeta: "L'enyor és un peix que es contorsiona al bec punxegut d'una grua". Tot fent equilibris amb la llengua, practicant l'alquímia amb les paraules, el poeta Manuel Forcano ens convida a fer un viatge amb destinació a Bagdad. Tria el tren, mitjà de locomoció fet, en certa manera, a la mida humana on les relacions entre les persones semblen, a priori, més fàcils. O, si més no, possibles. Escriu Forcano: "L'amor és una mena de velocitat: amb la carícia, un paisatge monòton esclata de sobte en el verd d'hortes amb aljubs, i al cim de la palmera veus com arrenca l'ibis blanc el vol."
De fet, i quan anem introduint-nos en el quadren de viatge d'en Forcano, ens adonem que el que realment fa el poeta és un viatge cap al seu interior. Viatge colorista, polícrom, documentat en el territori amb unes pinzellades que ens permeten conèixer els indrets per on passa el convoi. És, en certa manera i salvant les distàncies, un viatge de reafirmació, de creixement personal. D'altres, com Kavafis amb la seva Ítaca, o molt abans, Homer i la seva Odissea, també van conrear aquest camí cap a l'interior d'un mateix. Un sender, d'altra banda, que tots hauríem de conrear.
El poeta pren el tren de Bagdad, amb estacions a les terres d'Etiòpia - Etiòpica -, Nil - Nilòtica-, passa pel cafè Sàhel d'Alep, es passeja per terres sudaneses - Sudànica -, visita Beirut i acaba el viatge a Membih. Viatgem amb ell, deixem-nos endur pels paisatges de tota mena, inclosos els humans, per on trancorre aquest convoi especial.
Per acabar, un vers manllevat al poeta:
"quanta primavera pot suportar un cos?"

El Tren de Bagdad està publicat per Edicions Proa. L'obra va ser guardonada amb el premi Carles Riba 2003.

"Me iré cantando. Es decir, no me voy"

2004-07-11T12:42:00.000+02:00

Homenatge 100 anys del naixement del Poeta

FAREWELL
Desde el fondo de ti, y arrodillado,
un niño triste, como yo, nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.
Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
verá en los tuyos lágrimas un día.
Yo no lo quiero, amada.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.
Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos juntos a la ventana.
Amo el amor de los marineros
que besan y se van.
Dejan una promesa.
No vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuesta con la muerte
en el lecho del mar.
Amo el amor que se reparte
en besos, lecho y pan.
Amor que puede ser eterno
y puede ser fugaz.
Amor que quiere libertarse
para volver a amar.
Amor divinizado que se acerca,
amor divinizado que se va.
Ya no se encantarán mis ojos en tus ojos,
ya no se endulzará junto a tí mi dolor.
Pero hacia donde vaya llevaré tu mirada,
y hacia donde camines llevarás mi dolor.
Fui tuyo, fuiste mía ¿Qué más? Juntos hicimos
un recodo en la ruta donde el amor pasó.
Fui tuyo, fuiste mía. Tú serás del que te ame,
del que corte en tu huerto lo que he sembrado yo.
Yo me voy. Estoy triste, pero siempre estoy triste.
Vengo desde tus brazos. No sé hacia dónde voy.
Desde tu corazón me dice adios un niño,
!y yo le digo adiós!...

Pablo Neruda
Escoltar la versió del poema cantat per Joaquin Sabina

De Cafè a Cafè, cap al Babel

2004-07-07T21:35:00.000+02:00

Els amics i amigues del Cafè Babel han preparat un interessant treball sobre la situació a l'Irak. Consultable clicant aquí.

Nova edició d'Els colors de l'aigua

2004-07-02T10:39:00.000+02:00

Portada de la 2ª edició
d'Els colors de l'aigua

Edicions Proa ha reedita el llibre Els colors de l'aigua, del cerdanyolenc Isidre Grau. L'obra, guardonada amb el premi Sant Jordi 1985, apareix ara publicada a la col·lecció Proa Butxaca i amb el número 52 de la sèrie.

Els colors de l’aigua reconstrueix literàriament el trànsit del món rural a l’industrial en la Catalunya de 1930 a 1985, amb el contrapunt de l’emigració d’Andalusia, i explora alguns dels grans mites del món contemporani. El protagonista, anomenat Pau Benavent, és un advocat d’ofici i pintor de vocació que contempla, des de l’antiga casa pairal a Vinyes de Savall, el pas del temps amb un estoïcisme contrapuntat de rampells genials. Com a artista que no va ser, Benavent es contraposa contínuament a la figura de Salvador Dalí, que va conèixer en el París de la seva joventut, mentre els seus cinc fills protagonitzen altres formes de vida.

La portada reproduïda correspon a la segona edició d'Els colors de l'aigua, dins la col·lecció A tot vent (241), d'Edicions Proa.

Rosa

2004-06-30T14:50:00.001+02:00

Una rosa pel mes de juny

L'última rosa
s'ha obert sobre l'espina:
sembla una dama.
No la cullis: guardem-la
pels rossinyols de l'ombra.

Carles Riba, del llibre Del joc i del foc

Una cançó, un record

2004-06-30T03:11:00.000+02:00

A vegades un record es transforma en cançó...

Sau "Boig per tu"

En la terra humida escric:
"Nena estic boig per tu"
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar
Si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.
Quan no hi siguis al matí
Les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat
Ebri d'aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Projecció de la pel·lícula El Sopar

2004-06-29T01:19:00.000+02:00

Pere Portabella

Ripollet Debats, amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Ripollet, organiza la projecció de la pel·lícula El Sopar, de Pere Portabella. El film ens presenta cinc expresos polítics que es reuneixen, l’any 1974 (encara clandestinament), per tal de parlar sobre les relacions que s’establien i les
possibilitats de continuar la lluita per les llibertats que hi havia dins de les presons franquistes.
El visionat de la pel·lícula serà presentat per Pere Portabella, qui també dirigirà el posterior debat - col·loqui. Aquesta activitat es durà a terme el dijous 1 de juliol, a les 20 h i al Teatre Auditori. L'entrada serà lliure.
La projecció de la pel·lícula esdevé la segona jornada de recuperació de la memòria històrica, programa promogut per l'entitat Ripollet Debats.

Una alternativa a la calor: el MNAC

2004-06-28T09:30:00.000+02:00

Fulletó del MNAC

Una bona alternativa per aquests temps de tanta calor pot ser visitar museus. L'aire condicionat d'aquests equipaments anirà d'allò més bé per als nostres cossos partidors. A més, i com qui no vol la cosa, podem passar una bona estona aprenent una mica més sobre nosaltres i el que ens envolta. En aquest sentit, una proposta pot ser visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ubicat al Palau Nacional, a Montjuïc. Edifici majestuós, sales esplèndides i una bona mostra de l'art nacional, tant pel que fa al romànic com al gòtic. Temporalment la col·lecció dedicada al Renaixement i al Barroc és tancada al públic perquè estan reformant les sales on es mostra.
Tot i la mancança apuntada, paga la pena anar-hi al MNAC per veure-hi les col·leccions del Romànic i el Gòtic. Pel que fa a les obres del primer estil, destacar-ne una realment espectacular: el Crist en Majestat de l'absis de Sant Climent de Taüll. I en el cas del segon, les obres dels mestres del gòtic català, com Bernat Martorell o Jaume Huguet.

Pàgines per a petits i grans

2004-06-27T12:31:00.000+02:00

Aquí teniu una llista de webs on els petits s’ho passaran d’allò més bé aprenent quelcom:

Club Super 3 : Amb un especial Sant Joan 2004
http://www.super3.net/stjoan2004/
El joc de les comarques : trencaclosques del Departament de Governació per a aprendre les comarques de Catalunya
http://www.municat.net/pagines/info/escola/escola.htm
El joc del reciclatge : pàgina creada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona on ens explica, tot jugant, què podem reciclar i en quins contenidors ficarem les deixalles
http://www.ema-amb.com/ca/recursos/jocs/deixalles/index.html
Dibuixos amagats : Web molt interessant per a aprendre les taules de multiplicar
http://www.xtec.es/~mfortun4/dibuamas.htm

Pàgines infantils del Moviment educatiu del Maresme ( MEM) : portal on hi ha diferents enllaços a activitats promogudes per mestres i alumnes
http://www.xarxa.infomataro.net/mem/infantil.htm

Webs interessants pels pares i educadors:

Distraidos.com : Pàgina argentina per a pares i docents, dedicada als trastorns de la falta concentració
http://www.distraidos.com.ar

Joguina segura: Projecte Europeu que te com objectiu informar i formar a consumidors, pares, educadors i nens
sobre la seguretat de les joguines, el seu ús segur i el seu consum responsable així com facilitar eines de defensa dels drets del consumidor.
http://www.joguinasegura.coop

FaPaC : Portal de la Federació d'associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya.
http://www.fapac.net/index.htm

Símbols

2004-06-26T17:33:00.000+02:00

L'Eurocopa ens recorda, una vegada més, la importància dels símbols en la nostra societat. El món del futbol i la seva capacitat per liderar l'opinió pública d'un país es manifesta amb la presència dels colors i la iconografia corresponent de la pàtria en aquestes dates significatives. Samarretes, maquillatges, cançons, banyadors i altres productes propis del merchandising envaeixen les nostres vides. Ho fan del bracet de la televisió. La cosa està en fer omnipresents aquells colors, aquella ensenya que, en teoria, ens representa a tots i a totes. Tan és que siguin les ensenyes d'un estat reconegut i acceptat internacionalment o les d'altres que voldrien ser-ho. El circ modern, això és, el futbol, s'alimenta d'aquests símbols i de la capacitat de la majoria per creure'ns-els, amb el que representen. De positiu i de negatiu, perquè hi trobaríem argumentacions cap a una i altra banda.
Els estaments governamentals s'encarreguen de promoure aquests símbols, amb tot el que comporten. Ho plantegen com una mena de catarsi col·lectiva a la qual som sotmesos els conjunts dels afectats, això és, els potencials seguidors de la selecció "X". Aquest combinat s'ha d'enfrontar a altres combinats semblants, originaris d'altres indrets, en una mena de "guerra moderna" que serveix per a reafirmar la pròpia existència dels estaments oficials que promouen aquestes seleccions. És un enfrontament volgudament polititzat, doncs qui no vol entrar en aquest joc és titllat d'antipatriota.
I què passa quan la selecció "X" no aconsegueix l'objectiu desitjat, que no és cap altre que la victòria final damunt els altres combinats?. Llavors arriba la decepció, la violència en alguns casos en contra dels jugadors que no han sabut representar el col·lectiu i la necessitat de buscar els caps d'esquella que calguin per a minimitzar la catàstrofe. "Enguany hem caigut, però l'any vinent ho aconseguirem", dirà el polític de torn per calmar les masses enfurismades, desitjoses de triomfs per a sadollar l'ego col·lectiu i reafirmar-se com a grup "diferenciat" dels altres grups.
La gent del cafè compartim la dèria dels símbols, donat que pertanyem a una societat cultural que utilitza aquest llenguatge per a comunicar idees, sentiments, emocions... A nosaltres ens agraden els símbols solidaris, com els de la campanya del Mulla't per l'Esclerosi Múltiple 2004, o bé els de la Fundació Campaner . I si haguéssim de lluir símbols vinculats al món de la pilota ens posaríem els de països com Haití, Mali, Txad, Níger, Camerun, etc., per donar-los a conèixer explicant a tothom que en una societat que és capaç de generar un immens negoci al voltant de la pilota, hi ha milions de persones que ho passen molt malament. Faríem, això sí, una concesió a la poesia posant-nos samarretes dedicades a l'Albanta, de Luís Eduardo Aute, o al Setè Cel, d'en Jaume Sisa.Les compraríem al país de les ones.

Un poema

2004-06-22T20:06:00.000+02:00

Tot escoltant Dulce Pontes, cantant allò de "per una llàgrima teva, quina alegria, jo donaria la vida", la poesia s'escola entre les llambordes del barri d'Alfama. Una copa de viño verde i un record. El temps, artista de vides i enyors, completa amb la seva paleta un fresc al natural i en fa un instant viscut a un cafè sense nom d'una ciutat de l'Atlàntic. I, mentrestant, els clavells dansen pels carrers i avingudes tot proclamant soflames revolucionàries!. Visca la revolta, però que no ens prenguin l'Oporto, of course!

Vens de noite no sonho
sem pés
entre páginas
de gasta paciência
quando a música findou
e teu sorriso se desfez
como um grão de pólen.

Vens no veneno oculto
de meus dias
no silêncio
dos meus ossos
devagar
arrastando em queda
o nosso mundo.

Vens no espectro
da angústia
na escrita
inquieta
destes versos
no luto maternal
que me devolve a ti.

A escuridão desce então
sobre o meu corpo
quando o rosto da morte
adormece na almofada.

Ana Marques Gastão
Nocturnos
Lisboa, Gótica, 2002

Fundació Campaner

2004-06-21T12:07:00.001+02:00

Tríptic Fundació Campaner

El Cafè de Varsòvia us presenta una ONG mallorquina, la Fundació Campaner, dedicada a la lluita contra la noma. Es tracta d'una malaltia que afecta els infants - especialment les nenes - de països pobres. La mala alimentació junt amb la manca d'higiene comporten que la malaltia afecti als més febles provocant-los malformacions i, si no hi ha un tractament adequat, fins i tot la mort. Curar un infant té un preu de 2 euros i escaig. El que val un cafè amb llet. Us facilitem una mica d'informació tot recomenant-vos una ullada al web de l'ONG.

Què és la Fundació Campaner?

La Fundació Campaner contra la Noma és una entitat sense ànim de lucre fundada en 1996 pel matrimoni mallorquí Pep Campaner i Marilena Navarro. La Fundació lluita per eradicar la malaltia infantil anomenada noma, que ataca als nens desnodrits en els racons més pobres del planeta i els mutila el rostre. Un grup de simpatitzants i voluntaris s'ha unit a la família Campaner en els últims anys.

La Noma

Es tracta d'una malaltia infecciosa, coneguda des de fa pocs anys. Ataca via infecció per falta d'higiene a nens desnodrits dels racons més pobres del planeta, a causa de la falta de defenses en el seu organisme provocada per una dieta insuficient. Aquesta malaltia és particularment ràpida i cruel: ataca les parts toves de la cara, destruint llavis, nas, boca i fins i tot de vegades els ulls. La noma mutila el rostre del nen, li priva sovint de la veu o fins i tot de la possibilitat de mastegar, produint-se una dolorosa agonia. La pudor de les ferides i l'aspecte mutilat dels rostres provoca el rebuig de les famílies, amb la qual cosa els petits són abandonats a la seva sort en la selva, sovint sota la superstició que "és un càstig del dimoni".

+ informació: 679 386 972
www.fundacioncampaner.com

Lírica al castell

2004-06-19T12:34:00.000+02:00

Carmina Burana

La música i la cant s'erigiren divendres 18 de maig a la nit en autèntics protagonistes del concert "Lírica al castell", celebrat al Castell de Sant Marçal. Organitzat per l’Agrupació Musical de Cerdanyola amb la col·laboració de l’Ajuntament i de diverses empreses de la ciutat, més d’un miler de persones assistiren a l’esdeveniment cultural.
La banda de l’Agrupació Musical va presentar un programa radicalment diferent a les dues propostes anteriors, el Carmina Burana, al 2002 i El Amor Brujo, l’any passat. Grans peces orquestrades, àries operístiques de diverses èpoques i musicals contemporanis configuraren un concert dedicat pels artistes a la soprano Victòria dels Àngels.
La primera part de l’actuació va constar de la interpretació, per part de la banda de l’AMC, de la “Suite de Romeo i Julieta”, de S. Prokofieff, i els moviments Gandalf i Hobbit de la simfonia “El senyor dels anells”, de J. De Meij. Fet el preceptiu descans la lírica prengué el concert, tot proposant una selecció d’àries i cors més famosos de I'òpera romàntica i dels musicals contemporanis, interpretades amb els arranjaments de Pedro Pardo, Dani Arias i Toni Vidal.
Giusseppe Verdi, Giacomo Puchini, Georges Bizet i d'altres compositors van tenir el seu lloc en un autèntic viatge musical que s’inicià en la música romàntica del segle XIX amb parada a les melodies més líriques dels musicals contemporanis, com “Cats” o “Les misérables”. La Polifònica de Puig-Reig , la soprano Marta Clariana, la mezzosoprano Magda Pujol i el tenor José Maria Abad afegiren les seves veus a la música de la banda, bastint un espectacle de gran qualitat.
Música i cant s’alternaren en el concert. Especialment remarcable va ser l’actuació de la Polifònica de Puig-Reig, dirigida per Ramon Noguera, que va interpretar en solitari, únicament amb l’acompanyament d’un piano i una guitarra elèctrica, les cançons “The Lord’s player”, “Memory”, del musical Cats, One Day more i Finale, de Les Misérables.
El públic va gaudir de l’espectacle i ho demostrà oferint, dempeus, una gran ovació als artistes que possibilitaren el concert “Lírica al castell”. Hi hagué un bis amb una nova interpretació del “Va pensiero”, de l’òpera Nabucco, de Guisseppe Verdi.

Humitat
La humitat va fer acte de presència a la festa cultural, banyant-ho tot. El públic en patí les conseqüències, tot i la previsió de dur roba d’abric. Poc abans de finalitzar el concert i especialment abans del bis, hi va haver qui optà per marxar pel fred i de pas, per no trobar-se els problemes propis de la congestió en voler abandonar molts vehicles al mateix temps un indret. Els equips instal·lats per a sonoritzar l’esdeveniment, d’una gran qualitat i sensibilitat, també notaren la humitat ambiental traduint-se en sorolls de fons que embrutaren un xic la música i el cant.
Els rebots del so amb l’edifici del castell – enguany s’optà per muntar l’escenari davant del castell, a l’extrem oposat de l’esplanada principal tot deixant el públic d’esquenes al casal – també afectaren a la qualitat acústica de l’espectacle.
La Policia Local de la ciutat va organitzar un dispositiu especial per a facilitar el trànsit d’accés i sortida del castell, la qual cosa va evitar col·lapses viscuts amb anterioritat.

Satisfacció
El concert va comptar amb la presència de l’alcalde, Antoni Morral, un bon nombre de les regidores i regidors del municipi, els marquesos de Cerdanyola – propietaris del castell que el cedeixen gratuïtament perquè s’hi pugui fer el concert -, representats de les empreses col·laboradores i veïns i veïnes de la ciutat.
L’Agrupació Musical de Cerdanyola va valorar molt positivament el concert, tant pel que fa a l’assistència de públic com a la qualitat de l’espectacle ofert. “Lírica al Castell” va tancar el 1r cicle de concerts coorganitzats per l’AMC i l’Ajuntament, obrint, al mateix temps, les activitats culturals estiuenques, presentades en el programa “L’Estiu és teu”.

Un llibre

2004-06-18T14:40:00.000+02:00

Portada del llibre

Ho reconec, sóc una lectora compulsiva, sóc capaç d’empassar-m’ho tot, llibres, revistes, prospectes, els escrits de les ampolles de xampú, títols de crèdit, tot el que tingui lletres m’atrau.

I sóc feliç dins una llibreria on puc buscar i rebuscar fins que un títol m’enamora. I si el primer full d’un llibre m’emociona llavors estic perduda perquè no puc deixar de llegir. Bé, més que llegir, el que faig és beure’m el llibre, empassar-me d’un assedegat glop tot aquest munt de lletres lligades que formen frases que tranquil·litzen la meva ànima.
Però hi ha vegades on aquest beure apassionat es transforma i es converteix en un pausat glop a glop i llavors, la meva ànima, més que tranquil·litzar-se el que fa és degustar frase a frase, paràgraf a paràgraf, fulla a fulla i em resulta quasi be impossible acabar-me el llibre, doncs a ningú li agrada veure finalitzar una història que et remou els sentiments.
I ahir vaig entrar en una llibreria, em vaig enamorar d’un títol i em va emocionar la primera pàgina i he estat bevent apassionadament fins que de cop i volta la meva ànima s’ha parat i he començat a degustar, lentament, paraula a paraula, frase a frase, paràgraf a paràgraf La verdadera historia de Sarah James . Un llibre de Gloria Méndez, una jove escriptora gallega que en el seu relat ens parla de com la mentida és, a vegades, un bàlsam que ens ajuda a suportar el pes de la realitat.

No us puc explicar més sobre l’argument del llibre, com tampoc sé si l’última pàgina em farà plorar la pèrdua de l’últim glop assaborit o em deixarà buida. Jo només puc dir-vos que ara la meva ment s’ha quedat acaronant les següents lletres:

...” Pasamos tiempo preparándonos para escenas que no ocurren porque aparece el destino, llama a la puerta y nos cuenta que tiene otros planes. A veces nuestros sueños nos secuestran y nos arrastran hacia nuevas fuentes sólo para descubrir que éstas no pueden saciar nuestra sed. ¿Sed de qué? De lo que sea, nuestra sed...”

Aportació d'un te amb menta

Cal·ligrama

2004-06-17T10:47:00.000+02:00

Formigues

Cal·ligrama de Joan-Salvat Papasseit.
Aportació, des de la modèstia, a l'experimentació Daliniana i surrealista feta als tallers d'Arts Plàstiques de l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès.

Cita amb la música al Castell de Sant Marçal

2004-06-16T14:36:00.000+02:00

Castell de Sant Marçal

L'Agrupació Musical de Cerdanyola presenta el divendres 18 de juny el concert d'estiu "Lírica al Castell". La Banda de l'AMC, dirigida per Toni Vidal, junt amb la Polifònica de Puig-Reig, sota la batuta de Ramon Noguera, la soprano Marta Clariana, la mezzosoprano Magda Pujol i el tenor José Maria Abad oferiran un concert pensat per homenatjar el món de la lírica. El marc incomparable del Castell de Sant Marçal acollirà l'esdeveniment, que marca l'inici de les actvitats estiuenques a Cerdanyola del Vallès.
La primera part del concert constarà de la interpretació de la Suite de Romeo i Julieta, de Sergei S. Prokofieff. La segona part l'integraran una sèrie d'àries i cançons prou conegudes del món de la lírica i d'altres estils més actuals.

Seran:

Coro di Zingari, Il trovatore ............. Giusseppe Verdi
Brindisi, La Traviata ..................... Giusseppe Verdi
Habanera, Carmen ...........................Georges Bizet
The Lord's Player ......................... Albert Hay Mallotte
Memory, Cats .............................. A. Lloyd Weber - T.S. Elliot
Quando m'en vo, La bohème ................. Giacomo Puccini
E lucevan le setelle, Tosca ............... Giacomo Puccini
One day more, Les Miserables .............. Boublil i Schönberg
Finale, Les Miserables .................... Boublil i Schönberg
Recitari...vesti la Giubba, Pagliacci ..... R. Leoncavallo
Va pensiero, Nabucco ...................... Giusseppe Verdi
Una furtiva lacrima, L'elisir d'amore ..... Gaetano Donizetti
O Belle Nuit, Els contes d'Hoffman ........ J. Offenbach
Un bel de vendremo, Mdme. Butterfly ....... Giacomo Puccini
Nesum Dorma, Turandot ..................... Giacomo Puccini

Si us agrada la música, assistiu-hi!. El cafè de Varsòvia virtual hi serà, en el concert, i us explicarà en aquesta bitàcola les seves impressions del gran esdeveniment

Mullat per l'esclerosi múltiple

2004-06-15T18:26:00.000+02:00

Aquest any el Mulla’t per l’esclerosi múltiple s'escaurà l'11 de juliol de 2004.

Aquest any, mullar-se és molt més fàcil!

Perquè pots col·laborar en la lluita contra l'esclerosi múltiple de les següents maneres:
1. El dia 11 de juliol acosta’t a la piscina més propera i fes el teu donatiu o compra qualsevol dels productes promocionals de la campanya
2. Pots comprar material de la campanya a través de la nostra pàgina web en l'apartat del Mulla't.
3. Pots fer els teus donatius a través de qualsevol terminal del ServiCaixa o a través del Canal Solidaritat http://www.lacaixa.es/solidaritat 4. També pots ajudar-nos aportant els teus Punts Estrella a través del ServiCaixa o del Canal Solidaritat http://www.lacaixa.es/solidaritat 5. I finalment et demanem que ens ajudis a difondre la campanya convocant a tots els teus amics a mullar-se enviant-los una ciber-postal solidària a través de la web http://www.lacaixa.es/solidaritat 4.000 persones que conviuen amb l'esclerosi múltiple a Catalunya esperen el teu suport, mulla't!.

A Cerdanyola el Mulla't es farà, probablement, a les piscines de Montflorit, Casal d'Esport, UAB i Piscina municipal de Can Xarau.

Joan F. Mira o la lucidesa d’un home de lletres

2004-06-15T10:56:00.000+02:00

L’edició del diumenge 13 de juny del diari Avui publicava íntegre el parlament de Joan F. Mira pronunciat un cop va ser investit Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en el decurs d’un acte celebrat al Palau de la Música.
Seleccionem unes perles, del seu discurs:

La dependència en el camp del poder és i serà també, necessàriament, una dependència en el camp de la cultura i de la llengua, i per tant de la literatura. I una cultura dependent, una llengua dependent difícilment produiran una literatura saludablement i pròsperament independent

L’increment de felicitat, per a la major part dels humans, ha consistit i consisteix a menjar una mica millor, tindre salut, no treballar massa, o en tot cas a assegurar millor una modesta economia familiar. Una petita minoria (...) pensem que som més feliços escoltant més bona música, visitant millors museus, llegint més i millors llibres. Els que som ací, per tant, compartim al menys aquesta idea, real o irreal, que els llibres ens augmenten el cabal de felicitat en la terra. I especialment els que contenen aquella estranya paraula dita “literatura”

No sé si la bona literatura pot salvar o donar consistència a un país com el nostre: sí que sé que la literatura dolenta no li fa cap favor

I aquest art, l’art de les lletres, és una cosa que, en aquest país nostre especialment, necessitem com l’aire pur i com l’aigua neta: no som allò que som només perquè tenim bons escriptors, però sense escriptors bons, no sé exactament què seríem. Som un país on les lletres i els llibres, i l’honor que es reconeixen a les lletres, tenen un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres polítics i els nostres governants

Discurs íntegre: cliqueu aquí

L'Ateneu de Cerdanyola, més surrealista que mai

2004-06-14T19:52:00.000+02:00

L'Ateneu de Cerdanyola ha estat víctima d'una ocupació ben curiosa. Obres d'art creades als tallers d'Arts Plàstiques envaeixen - pacíficament, tot s'ha de dir - el vestíbul, el passadís i la sala d'exposicions de l'equipament. El visitant que s'atreveix a entrar en aquest temple, aquests dies, del surrealisme i ho fa pel carrer de la Indústria, troba, d'entrada, una colla de formigues ben especials. Dalinianes, fetes amb mans d'infants. No debades l'esperit del creador de Figueres inspira tot el muntatge - tot i que també s'homenatja a altres artistes - i, de pas, impregna l'edifici. Un cop s'hi accedeix les formigues acompanyen el visitant. Són les guies de l'exposició. Llibres dedicats al genial empordanès, pans de pagès de mida "familiar" formant rosaris que transformen les columnes, fotografies i mostres de l'art de petits i grans corprenen l'espectador, fent-lo entrar, a través del mètode paranoico-crític en l'esperit de la mostra.
Els esperits són eteris i per a comprovar-ho, les professores de l'Escola d'Arts Plàstiques, esdevingudes també dissenyadores i muntadores de la mostra, han creat un sòl ben especial. Ni més ni menys que una catifa blava plena de núvols ... Qui ha dit que volar estava únicament a l'abast dels ocells?. O, millor, qui vulgui perdre's pels núvols, ja ho sap!.
El passeig comporta el gaudi i l'admiració per allò que s'exposa. Moltes hores de feina, d'il·lusions i algun maldecap han fructificat a l'Ateneu. Les formigues, ara més desvergonyides, ja s'atreveixen a ocupar-ho tot i fan seves les parets de l'edifici.
Seguim. La culminació a la feina col·lectiva la trobem a la sala d'exposicions. Escultura, pintura, treballs mixtes, prenen, definitivament, les neurones de tothom qui gosa deixar-se endur per les propostes impressionistes.
Aprofiteu-vos-en de la mostra, doncs ben aviat - divendres 18 de juny - es desmuntarà.

Leyla Zana i Manuel de Pedrolo

2004-06-14T09:08:00.000+02:00

L'estat turc ha alliberat l'activista kurda i defensora dels drets humans Leyla Zana després de 10 anys a la presó. L. Zana és considerada un símbol de la lluita per la pau i pel dret del poble kurd a defensar la seva identitat. El seu treball l'ha portat a ser reconeguda amb l'esmentat premi Sajarov el 1995 i a ser candidata al Nobel de la Pau aquell mateix any i el 1998.

Els interessos turcs per accedir a la Unió Europea sembla que han estat un factor determinant per l'alliberament de Zana. Fins ara Ankara havia ignorat sistemàticament les crides internacionals per alliberar l'exdiputada Zana, jutjada, junt amb altres activitats kurds, en un judici sense cap mena de garanties.

Bona notícia per a la defensa dels drets humans. Per a celebrar-ho, un tast de Manuel de Pedrolo:

"Totes les armes són fàl·liques. Espingarda, trabuc, escopeta, fusell, metralladora i, abans, fletxa, llança, sabre o espasa. Un cos allargat allargat i régid que s'enfonsa o que dispara. Hom es pregunta quina mena de giny bèl·lic hauria trobar una societat dominada per la dona. Armes-trampa, potser". Únicament defensives?"

Manuel de Pedrolo, Darrers diaris inèdits, blocs 1988 - 1990.

Un poema

2004-06-13T07:41:00.000+02:00

Poema dels petons, per a tota la parròquia
"Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos
i que tots els comentaris que facin els vells carques
ens importin un rave!
Els sols es poden pondre i tornar a sortir,
però, nosaltres, un cop se'ns apagui la breu llum,
haurem de dormir una nit sense fi.
Fes-me mil petons, després cent,
després uns mil més, després uns altres cent,
després fins a uns altres mil, després cent més.
Després, quan ens n'haurem fet molts milers,
els enredarem, de manera que no en sapiguem el nombre.
Així, cap envejós no podrà desitjar-nos mal
quan sabrà que han estat tants els petons que ens hem fet"

Catul Poemes, 5.

Un Cafè de Varsòvia, si us plau

2004-06-13T07:40:00.000+02:00

Arriba al món virtual el Cafè de Varsòvia. Nascut com un programa de ràdio emès a Cerdanyola Ràdio 105,3 FM ara salta a la xarxa de xarxes amb la intenció de somoure els fonaments d'allò més inamobible. De fer dringar les campanes oblidades. D'explicar les olors i els sons que ens fan ser això que som. D'entrar a cadascuna de les vostres neurones adormides. I de moltes més coses que aniran apareixen en aquesta aventura avui iniciada. Tot des de la transgressió - tranquil·la -, el bon rotllo i les ganes de gresca, aquest blog vol ser una nova etapa d'allò que fou creat per ser emès. Per la pervivència, malgrat tot!